Tot llegint Carner

"Ets al parany i pagues ta follia,
tu que anaves dansant entre l'oreig;
ni vagaràs en els camins del dia
ni faran els teus braços bandereig.
Però ton front, no cap recança el llaura,
ton cos en cerca d'aire no s'esbat,
ni mai no dreces, com l'isard en caure,
ulls plens d'una infinita llibertat.
Car la teva cintura en l'abraçada
sembla llanguir de benaventurada;
ta boca riu, sota segells vermells,
i flors de ta garlanda t'han fet orba
i onsevulla que et giris et destorba
l'escampall olorós de tos cabells."