Crit d'auxili

Ni tan sols em reconec, cada cop sóc menys jo,
però en mi, cada vegada hi ha més "jos", que es multipliquen,
que es desdibuixen, fulgor de somnis, en l'espiral abstracta
que m'assota i em despulla d'obsessions,
que em reclou en l'espai íntim del mite.

Voldria llençar un crit d'auxili. No puc.

L'estimo