Ambicions
No n’hi ha prou
amb tenir-ho tot.
També s’ha de donar
enveja a qui no ho té.
Et faré gaudir, et faré patir, em necessitaràs
Qui no plora, no mama.
El dia 4 de desembre
jo també seré a la Catalònia...
El que no sé, però,
és on m'escriuràn,
la dedicatòria.
Que fina de vegades,
la frontera
entre submissió
i estupidesa.
Ara resulta que
utilitzo, maltracto, traeixo...
i a més a més sóc mentidera
i maliciosa.
Suposo que això,
com a mínim,
em legitima
per defensar-me, oi?
And so begins our story:
3 de novembre del 2006, la Charleeze m'envia un mail:
És tard, tinc son i demà matino, però no me'n puc estar: im-pressionant. La gent és d'una creativitat brutal, increïble, desbordant. Estic fent una ullada molt per sobre a velis nolis (...) totes aquestes fotografies dels bloggers, senzillament genials.
És curiós, però jo tindria una foto per a aquesta categoria... ;-)
Nanit!
3 de novembre del 2006, li contesto el mail a la Charleeze:
oh!
Doncs envia-me-la i l'afegeixo!!!
Diu que de vegades
li tallo la respiració.
Jo només pretenc
que s'oblidi de respirar.
"But she wanted to feel again
that strange pleasure
of a stolen orgasm,
as he was feeling the pleasure
of these stolen
caresses."
(Anaïs Nin, "Delta of Venus")
(Bitxo)
I vosaltres,
a quin "lunar"
creieu que cantaven
Els Panchos?
Missatges aduladors,
invitacions i altres
proposicions menys
o més deshonestes,
i sobretot, fotos.
Tot això, via mail.
Si no m'agradés,
no n'hi hauria tants
amb premi.
"Vull que et despullis
davant meu, dreta,
mentre jo també ho faig.
I després l'abraçada
(perquè ens hi va la vida)."
(Feliu Formosa)
"El talent és com la luxúria.
És difícil d'amagar
i encara més de simular".
(Serguei Dovlàtov)
Em retreus
que ja no sóc la que era,
però no vols veure
que amb tu
fa massa temps
que no esgarrapo el coixí,
mossego els llençols.
Com a bona pubilla,
el dia de l'amor
el celebro amb el Drac.
Ara, ben mirat,
qualsevol excusa
és bona, oi?
Una "tradició religiosa" curiosa,
aquesta nostra,
que ens incita sempre
a parar l'altra galta...
Talment obrir suaument
una,
dues,
tres
tulipes amb els dits,
i olorar-les amb ulls clucs
abans de beure'n
les gotetes de rosada
...
talment així
ELLA m'agrada, es clar,
però el que més m'excita
és el fet de pensar
que tan meticulós com és ELL,
aviat arribarà a la mateixa
conclusió que JO:
Hi ha cabells
que no hi han de fer res
entre els "seus" llençols.